Loading…
News

La Cambra, més de 100 anys al servei de la provincia

21/03/2019

Compartir

Mª. Dolores Guillamón Fajardo

Presidenta de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Castelló

Un 20 de gener de 1901 van reunir 82 empresaris a la seu del Cercle Mercantil i Industrial. Serien els primers membres de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Castelló, que es fundaria aquest mateix dia.

El camí no havia sigut fàcil. Des que un Reial Decret de 1886 promovia la fundació d'aquestes institucions a Espanya emparant-se en la necessitat de comptar amb organismes dedicats a potenciar i enfortir els interessos de la indústria i el comerç, com ja tenien la major part de països del món, no es havia desistit en instar els poders públics perquè s'autoritzés la seua constitució.

Mentrestant, Vinaròs, el 1886, ja comptava amb una Cambra, gràcies fonamentalment al fet que era l'únic dels cinc punts d'embarcament de la província que disposava d'unes adequades instal·lacions portuàries i posseïa un important dinamisme comercial, especialment, basat en l'exportació de vi. Va perviure fins a 1914.

La província, i especialment la ciutat de Castelló, estava en un procés de transformació econòmica. En agricultura, la taronja comença a tenir un pes específic en el conjunt de l'economia i, en la indústria, tot i que sectors tradicionals com el tèxtil i el calçat seguiran vivint un període d'expansió, el desenvolupament de la fabricació de rajoles inicia el seu ascens , que no abandonarà, més enllà dels vaivens de l'economia, fins als nostres dies.

En les primeres actuacions d'aquella primitiva Cambra ja s'observen els leitmotiv que la van a guiar i que, en bon part s'han mantingut al llarg dels anys. D'una banda, la necessitat de comptar amb uns adequats mitjans de comunicació que permeten l'accés als diversos mercats, focalitzant l'esforç en reivindicar el port del Grau de Castelló; el ferrocarril, millorant els serveis de l'eix nord - sud i la configuració d'una xarxa secundària que facilite el transport de mercaderies entre l'interior i la costa; i l'adequació i construcció de carreteres que igualment afavoreixen el desplaçament de mercaderies i persones.

En segon lloc, la potenciació del comerç exterior. No en va, l'economia castellonenca ja es caracteritzava pel seu caràcter eminentment exportador. En aquesta àrea, la Cambra comença a organitzar missions comercials i l'assistència a fires, congressos i exposicions.

En tercer lloc, la formació d'adequats professionals, com un element indispensable per millorar la competitivitat. Des d'un inici, la Cambra promou l'educació mercantil "per posar els joves en disposició d'ocupar llocs de treball en establiments comercials i industrials" i el 1930 es funda l'Escola Particular de Comerç.

Una altra de les actuacions de la Cambra des dels seus orígens està en exercir com a grup de pressió davant de les polítiques fiscals dels diferents governs, no sempre d'acord amb els interessos de l'empresariat castellonenc.

En aquests inicis s'actua també com a mediador per a resoldre les qüestions que sorgeixen entre comerciants, industrials i naviliers, antecedent clar de l'actual Cort d'Arbitratge.

A més, inicia la seua presència en organismes i institucions, com la Junta d'Obres del Port, així com les col·laboracions i relacions amb diferents entitats.

I, no podem oblidar, que naix amb vocació de representar el conjunt de l'empresariat de la província. I tot i que en els seus començaments té un predomini local, a poc a poc, es consolidarà en el territori.

Des d'aquests inicis ha passat més d'un segle en què la nostra societat i la nostra economia han travessat diferents moments, uns de prosperitat i altres de dificultats. La Cambra no ha deixat de ser un reflex d'aquestes llums i ombres, però en tot aquest temps ha mantingut el compromís que en les seues albors la van definir, representar i defensar els interessos del comerç, la indústria, la navegació -terme que es va incorporar a 1947- i els serveis de la província de Castelló. I ho fa utilitzant diferents eines: sent interlocutor davant els poders públics, prestant serveis d'utilitat per a l'empresariat, apropant-se al territori, promovent actuacions que redunden en benefici de la nostra societat i, emparant al conjunt d'empresaris i empresàries, sense distinció, de la nostra província.


El 1997 vaig fer el pas a formar part del Comitè Executiu de la Cambra i l'any 2013 vaig assumir la presidència d'aquesta Corporació, sent la primera dona a ocupar aquest càrrec. No ha estat un període precisament fàcil, ha estat un temps de decisions complicades i, de vegades doloroses, i d'assumir riscos i nous reptes. Al final, amb l'esforç de moltes persones, de fora i de dins de la corporació, hem aconseguit consolidar aquesta institució centenària, reencaminarla cap a un futur que desitje llarg i fructífer. L'Alta Distinció que atorga la Diputació Provincial a la Cambra, és un homenatge a tots aquests empresaris i empresàries de Castelló que van creure i creuen en aquesta corporació, però també a les treballadores i treballadors que al llarg dels anys han aportat el seu bon fer i, per extensió, a la societat de Castelló, en la qual la Cambra està immersa i a qui, en definitiva, es deu. Un reconeixement a una institució, que és centenària però adaptada als temps i il·lusionada per seguir aportant el seu granet a la prosperitat de la província de Castelló.


Últimes notícies

22/11/2024

Cambra Castelló impulsa la sostenibilitat amb la jornada sobre gestió de subproductes

Sabrina Ratzlaff i Enrique López Balaguer van aportar claus per a complir amb el nou marc legal ambiental


20/11/2024

Cambra Castelló es convertix en l'epicentre de la sostenibilitat

L'III Fòrum de Sostenibilitat reunix experts per a debatre sobre models de negoci regeneratius, acció climàtica i RSC


19/11/2024

El lideratge femení impulsa l'economia local: 59 noves empreses a Castelló en 2024

La Cambra de Comerç destaca el paper clau de 302 dones en el desenvolupament econòmic de la província